El patrimoni musical de Catalunya inclou un amplíssim repertori de fonts visuals –arts plàstiques– amb representacions musicals. Aquest tipus de representacions són les que, de forma genèrica, anomenem iconografia musical. L'IcMuC és la primera base de dades dedicada a la catalogació sistemàtica d'obres d'art amb iconografia musical a casa nostra. El seu objectiu és oferir un instrument de recerca rigorós i accessible per a investigadors, estudiants i professionals de la musicologia, la història de l’art i disciplines afins.
LA CATALOGACIÓ DE LA ICONOGRAFIA MUSICAL A CATALUNYA
Els precedents de catalogació i estudi de la iconografia musical a Catalunya són escassos: el primer intent seriós d’inventariar de manera més o menys sistemàtica aquest tipus de fonts el va dur a terme el músic i musicòleg Josep Ricart i Matas (1893-1978) entre el 1933 i el 1937, període en el que va arribar a catalogar més d’un miler de fitxes -avui dia del tot obsoletes-. Un segon intent, menys ambiciós, el trobem als anys setanta de la mà de Josep Maria Lamaña (1899-1990), que va realitzar una bona tasca de difusió -mitjançant treballs de caràcter generalista-, sense proposar-se però una autèntica tasca de catalogació. Finalment, el tercer precedent són els diversos inventaris realitzats a partir dels anys noranta per Jordi Ballester i publicats en revistes com ara la Revista de Musicología (1990) o Musique-Images-Instruments (2005).
A banda dels precedents assenyalats, també cal esmentar les experiències dutes a terme a l’Estat espanyol per l’Asociación Española de Documentación Musical (AEDOM), i molt especialment pel Grupo Complutense de Iconografía Musical, que en els darrers anys ha desenvolupat una base de dades que ha permès, entre altres coses, la catalogació de les obres d’art amb iconografia musical del Museo del Prado.
El principal referent internacional de l’IcMuC és la base de dades del RIdIM (Répertoire International d’Iconographie Musicale). El RIdIM ha estat un dels principals models per al disseny de l’IcMuC -tant pel què fa a la tipologia com a la distribució bàsica dels camps inclosos a l'IcMuC-.
El projecte va ser iniciat pel Dr. Jordi Ballester i Gibert (1961–2023), professor del Departament d’Història de l’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i principal impulsor i responsable científic. La seva contribució va ser determinant per a la definició dels criteris metodològics i conceptuals de la base de dades, així com per a la seva consolidació com a eina de referència en l’àmbit de la iconografia musical.
Després del traspàs del Dr. Ballester, el projecte continua amb la voluntat de mantenir i ampliar el seu llegat científic, assegurant la continuïtat de la recerca i la difusió del patrimoni iconogràfic musical.
Equip actual:
QUI SOM
Anna Andreu, llicenciada en Història i Ciències de la Música per la UAB, on és professora d'Organologia i Iconografia Musical. Lutier diplomada per l’escola A. Stradivari de Cremona. Treballa al seu taller de Sant Cugat del Vallès i col·labora habitualment amb institucions com l’ESMUC o el Museu de la Música de Barcelona.
Francesca Artigues, doctorada en Història de l'Art i Musicologia per la UAB, graduada superior de piano pel Conservatori Superior de Música de Barcelona i Màster en jazz, improvisació i música moderna per la UNIR.
Maria Lafuente, graduada en Musicologia per la UAB, màster en Gestió Cultural per la UOC i graduada superior de violí i pedagogia pel Centre Superior de Música Liceu.
Cristina Reynés, graduada en Musicologia i màster en Anàlisi i gestió del patrimoni artístic per la UAB.