Inici > Sobre l'IcMuC

Sobre l'IcMuC

El patrimoni musical de Catalunya inclou un amplíssim repertori de fonts visuals –arts plàstiques– amb representacions musicals. Aquest tipus de representacions són les que, de forma genèrica, anomenem iconografia musical. L'IcMuC és la primera base de dades dedicada a la catalogació sistemàtica d'obres d'art amb iconografia musical a casa nostra.

La catalogació d’aquestes fonts obre la porta a una àmplia diversitat d’estudis que van des de l’organologia (l’estudi dels instruments musicals) a la sociologia de la música. Per a la recerca musicològica, però, la iconografia musical no només és una font d'informació sobre usos i pràctiques musicals, sinó que sobretot és una invitació a reflexionar sobre el concepte de música que es tenia en una època determinada.

El principal referent internacional de l’IcMuC és la base de dades del RIdIM (Répertoire International d’Iconographie Musicale). El RIdIM ha estat un dels principals models per al disseny de l’IcMuC -tant pel què fa a la tipologia com a la distribució bàsica dels camps inclosos a l'IcMuC-.

LA CATALOGACIÓ DE LA ICONOGRAFIA MUSICAL A CATALUNYA

Els precedents de catalogació i estudi de la iconografia musical a Catalunya són escassos: el primer intent seriós d’inventariar de manera més o menys sistemàtica aquest tipus de fonts el va dur a terme el músic i musicòleg Josep Ricart i Matas (1893-1978) entre el 1933 i el 1937, període en el que va arribar a catalogar més d’un miler de fitxes -avui dia del tot obsoletes-. Un segon intent, menys ambiciós, el trobem als anys setanta de la mà de Josep Maria Lamaña (1899-1990), que va realitzar una bona tasca de difusió -mitjançant treballs de caràcter generalista-, sense proposar-se però una autèntica tasca de catalogació. Finalment, el tercer precedent són els diversos inventaris realitzats a partir dels anys noranta per Jordi Ballester i publicats en revistes com ara la Revista de Musicología (1990) o Musique-Images-Instruments (2005).

A banda dels precedents assenyalats, també cal esmentar les experiències dutes a terme a l’Estat espanyol per l’Asociación Española de Documentación Musical (AEDOM), i molt especialment pel Grupo Complutense de Iconografía Musical, que en els darrers anys ha desenvolupat una base de dades que ha permès, entre altres coses, la catalogació de les obres d’art amb iconografia musical del Museo del Prado.

QUI SOM

Direcció

Jordi Ballester Gibert (Terrassa, 1963), professor titular de musicologia al Departament d’Art i de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 2001. Des del 2013 és el president de la Societat Catalana de Musicologia (Institut d’Estudis Catalans).

La seva recerca se centra en la musicologia històrica i, en particular, en l’estudi de la iconografia musical. Aquesta recerca es tradueix en més de 70 articles, llibres i capítols de llibre. La seva activitat investigadora es visualitza també en la cinquantena de congressos en els que ha participat com a ponent o comunicant, una trentena dels quals internacionals.

A la UAB imparteix docència en assignatures relacionades amb l’organologia, la iconografia musical i la metodologia de la recerca. Ha dirigit set tesis doctorals. També ha dirigit una cinquantena de treballs de final de grau, de final de màster i DEA.

La seva activitat investigadora es complementa amb la gestió universitària: ha estat Director del Departament d’Art i de Musicologia de la UAB (2008-2014), coordinador de la llicenciatura d’Història i Ciencies de la Música de la UAB (2002-2008), i actualment és el Secretàri Acadèmic del mateix Departament d’Art i de Musicologia (2018-).

Equip de col·laboradors

Cristina Reynés, graduada en Musicologia per la UAB i màster en Anàlisi i gestió del patrimoni artístic. 

Maria Lafuente, graduada en Musicologia per la UAB.