El patrimoni musical de Catalunya inclou un amplíssim repertori de fonts visuals –arts plàstiques– amb representacions musicals. Aquest tipus de representacions són les que, de forma genèrica, anomenem iconografia musical. L'IcMuC és la primera base de dades dedicada a la catalogació sistemàtica d'obres d'art amb iconografia musical a casa nostra.

La catalogació d’aquestes fonts obre la porta a una àmplia diversitat d’estudis que van des de l’organologia (l’estudi dels instruments musicals) a la sociologia de la música. Per a la recerca musicològica, però, la iconografia musical no només és una font d'informació sobre usos i pràctiques musicals, sinó que sobretot és una invitació a reflexionar sobre el concepte de música que es tenia en una època determinada.

El principal referent internacional de l’IcMuC és la base de dades del RIdIM (Répertoire International d’Iconographie Musicale). El RIdIM ha estat un dels principals models per al disseny de l’IcMuC -tant pel què fa a la tipologia com a la distribució bàsica dels camps inclosos a l'IcMuC-.

LA CATALOGACIÓ DE LA ICONOGRAFIA MUSICAL A CATALUNYA

Els precedents de catalogació i estudi de la iconografia musical a Catalunya són escassos: el primer intent seriós d’inventariar de manera més o menys sistemàtica aquest tipus de fonts el va dur a terme el músic i musicòleg Josep Ricart i Matas (1893-1978) entre el 1933 i el 1937, període en el que va arribar a catalogar més d’un miler de fitxes -avui dia del tot obsoletes-. Un segon intent, menys ambiciós, el trobem als anys setanta de la mà de Josep Maria Lamaña (1899-1990), que va realitzar una bona tasca de difusió -mitjançant treballs de caràcter generalista-, sense proposar-se però una autèntica tasca de catalogació. Finalment, el tercer precedent són els diversos inventaris realitzats a partir dels anys noranta per Jordi Ballester (coordinador de l’IcMuC) i publicats en revistes com ara la Revista de Musicología (1990) o Musique-Images-Instruments (2005).

A banda dels precedents assenyalats, també cal esmentar les experiències dutes a terme a l’Estat espanyol per l’Asociación Española de Documentación Musical (AEDOM) -projecte dissenyat però no realitzat-, i molt especialment pel Grupo Complutense de Iconografía Musical, que en els darrers anys ha desenvolupat una base de dades que ha permès, entre altres coses, la catalogació de les obres d’art amb iconografia musical del Museo del Prado.