Àngels músics (amb una cornamusa i una viola de roda)

1351 - 1384

14

respatller

fusta

Fundació Maurí. La Garriga
Sala "La Capella": onzè respatller del cadirat comptant des de la porta l'accés a la sala (seguint el sentit de les agulles del rellotge).

Panel d'un dels respatllers de l'antic cadirat del Cor de la catedral de Girona. Realitzat durant la segona meitat del s. XIV, el cadirat del Cor de Girona va ser desmantellat durant el s. XX; els respatllers es van treure el 1937 i van ser emmagatzemats durant diversos anys fins que van ser adquirits per col·leccionistes particulars, principalment pel notari i historiador Josep Maurí i Serra (1912-1967), qui en va comprar la major part a la década de 1960 i els portà a la seva casa de La Garriga. Després de la mort del Sr. Maurí, la casa es convertí en la seu de la Fundació Maurí, on s'exposen actualment uns quaranta respatllers (o fragments de respatller).
Els respatllers consisteixen en panels o mòduls rectangulars de 176 x 70 cm, disposats verticalment i decorats en el seu terç superior per uns pinacles ornamentats amb motius florals i formes geomètriques basades en la combinació del triangle i el cercle. En els espais triangulars que es formen entre el pinacle i els angles superiors del respatller hi ha representades figures antropomorfes i zoomorfes (àngels, profetes, dimonis ...). La decoració dels respatllers conservats a la Fundació Maurí inclou la representació de 23 instruments musicals, als que cal afegir un altre instrument representat en un respatller que es conserva al Museu Frederic Marés (núm. reg. MFM 1204a) -i que va ser adquirit per l'escultor i col·leccionista Frederic Marés i Deulovol (1893-1991) el 1979-).

religió

Dos àngels músics que toquen respectivament una cornamusa i una viola de roda. La cornmusa presenta els components principals de l'instrument: un dipòsit flexible d'aire (bot), el tudelL (per on s'insufla l'aire amb la boca), el grall (o tub melòdic) i un bordó (recolzat damunt l'espatlla dreta del músic). La viola de roda (instrument de corda fregada) consisteix en una caixa de resonància amb mànec (que culmina amb un claviller hexagonal), una roda (situad a la mitat de la caixa -la rotació de la qual posaria les cordes en vibración-) i una maneta (que serviria per a fer girar la roda); al costat dret del mànec hi ha un teclat en el que es poden veure set tecles (i que el músic prem amb els dits de mà esquerra (tot representant així la manera que s'obtenien les notes de l'instrument).

Ballester, Jordi. Els instruments musicals a la Corona d’Aragó (1350-1500): els cordòfons. Sant Cugat del Vallès, Amelia Romero, 2000.

Ballester, Jordi. "La cornamusa y el pastor en la iconografía catalano-aragonesa de los siglos XIV y XV." Revista de Musicología 20, n. 2 (1998): 811-831.

Ballester, Jordi. "Los instrumentos musicales representados en la sillería gótica del antiguo Coro de la catedral de Girona." Revista de Musicología 44, n. 2 (2021): 435-472.

Fonoyet, Lourdes. "El cadirat del cor de la catedral de Girona." Lauro 20 (2001): 13-25.

Genera, Margarida. "La Fundación Maurí, La Garriga, Vallès Oriental: las colecciones de arqueología." A Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Arqueología / IV Jornadas de Historia SEHA–MAN, eds. Andrés Carretero Pérez, Concha Papí Rodés y Gonzalo Ruiz Zapatero, 749-764. Madrid, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2018.

Gómez Muntané, Maricarmen. "Da música em Portugal no século XIV." Jornal de Letras 214 (1986) (suplemento Arte Musical, IV): 2-3.

González Zymla, Herbert. El altar relicario del Monasterio de Piedra. Madrid, Real Academia de la Historia e Institución Fernando Católico - Diputación de Zaragoza, 2013.

Lamaña, José María. "Els instruments musicals en un tríptic aragonès de l’any 1390." Recerca Musicològica 1 (1981): 9-69.

Poves Oliván, Antonio. En tabla, piedra y pergamino. Los instrumentos de rueda en la España medieval (siglos XII-XV). Zaragoza, Institución Fernando el Católico - Diputación de Zaragoza, 2013.

Jordi Ballester