Àngels músics (amb una viola d'arc i un tamborí)

1351 - 1384

14

respatller

fusta

Fundació Maurí. La Garriga
Sala "La Capella": dinovè respatller del cadirat comptant des de la porta l'accés a la sala (seguint el sentit de les agulles del rellotge).

Panel d'un dels respatllers de l'antic cadirat del Cor de la catedral de Girona. Realitzat durant la segona meitat del s. XIV, el cadirat del Cor de Girona va ser desmantellat durant el s. XX; els respatllers es van treure el 1937 i van ser emmagatzemats durant diversos anys fins que van ser adquirits per col·leccionistes particulars, principalment pel notari i historiador Josep Maurí i Serra (1912-1967), qui en va comprar la major part a la década de 1960 i els portà a la seva casa de La Garriga. Després de la mort del Sr. Maurí, la casa es convertí en la seu de la Fundació Maurí, on s'exposen actualment uns quaranta respatllers (o fragments de respatller).
Els respatllers consisteixen en panels o mòduls rectangulars de 176 x 70 cm, disposats verticalment i decorats en el seu terç superior per uns pinacles ornamentats amb motius florals i formes geomètriques basades en la combinació del triangle i el cercle. En els espais triangulars que es formen entre el pinacle i els angles superiors del respatller hi ha representades figures antropomorfes i zoomorfes (àngels, profetes, dimonis ...). La decoració dels respatllers conservats a la Fundació Maurí inclou la representació de 23 instruments musicals, als que cal afegir un altre instrument representat en un respatller que es conserva al Museu Frederic Marés (núm. reg. MFM 1204a) -i que va ser adquirit per l'escultor i col·leccionista Frederic Marés i Deulovol (1893-1991) el 1979-).

religió

Dos àngels músics que toquen respectivament una viola d'arc i un tamborí. La representació de l'àngel que toca la viola es troba en molt mal estat i únicament es veu la mà dreta del músic (que agafa l'arc) i la mà esquerra que subjecta el mànec de la viola (de la qual només es preserva el claviller -que té forma circular o lleugerament ovalada-, el mànec (curt, sense trasts, però força ample en relació amb la mà del músic), i l'extrem superior de la caixa de ressonància.
La representació del tamborí, en canvi, és molt detallada: es tracta d'un petit tambor cilíndric de doble membrana. Les membranes estan subjectes amb aros -units per tensors en ziga-zaga-. Epecialment interesant és la manera com el músic subjecta l'instrument: penjat del coll mitjançant una corretja i recolzat en el braç esquerre, mentre percudeix el tamborí amb una baqueta que agafa entre els dits polze i índex de la mà dreta. Aquesta manera de sostenir i de tocar el tamborí (així com la posició ascendent de l'avantbraç esquerre, suggereix que, a més del tamborí, l'ángel deuria estar tocant també una flauta -avui desapareguda- (que agafaria amb la mà esquerra); estaríem, per tant, davant la representació d'una de les parelles d'instruments més populars de l'època: la flauta de tres forats i el tambor.

Ballester, Jordi. Els instruments musicals a la Corona d’Aragó (1350-1500): els cordòfons. Sant Cugat del Vallès, Amelia Romero, 2000.

Ballester, Jordi. "La fídula tardomedieval a la Corona d’Aragó: anàlisi iconogràfica d’un problema organològic." Recerca Musicològica 13 (1998): 21-39.

Ballester, Jordi. "Los instrumentos musicales representados en la sillería gótica del antiguo Coro de la catedral de Girona." Revista de Musicología 44, n. 2 (2021): 435-472.

Brown, Howard Mayer. «The Trecento Fiddle and Its Bridges». Early Music 17, n. 3 (1989): 300-329.

Fonoyet, Lourdes. "El cadirat del cor de la catedral de Girona." Lauro 20 (2001): 13-25.

Genera, Margarida. "La Fundación Maurí, La Garriga, Vallès Oriental: las colecciones de arqueología." A Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Arqueología / IV Jornadas de Historia SEHA–MAN, eds. Andrés Carretero Pérez, Concha Papí Rodés y Gonzalo Ruiz Zapatero, 749-764. Madrid, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2018.

Jordi Ballester