A Emili Vendrell

1982

20/4

font esculturada

pedra i bronze

Plaça d'Emili Vendrell, Barcelona

Font de pedra adossada a la paret del fons de la plaça. Damunt de la font hi ha un relleu de bronze i unes lletres amb una dedicatòria al tenor Emili Vendrell: "A EMILI VENDRELL/ MÚSIC, CANTAIRE DEL POBLE QUE EXPRRESSÀ AMB LA SEVA VEU INOBLIDABLE L'ESPERIT DE LA NOSTRA CANÇÓ. 1893-1962". La font és obra de les arquitectes Beth Galí (Barcelona, 1950) i Rosa Maria Clotet (Barcelona, 1954). La plaça es va erigir per iniciativa de la pressió popular en un solar situat a la cruïlla dels carrers Joaquim Costa i Peu de la Creu, gràcies a la iniciativa de l'associació de veïns, que va demanar a l’Ajuntament que es fes una plaça que portés el nom del cantant, fill del barri, i que va recollir diners per a dedicar-li un monument.

gènere i societat

La matge de bronze que decora la font és una filadora, que representa la balanguera, cançó popular mallorquina amb lletra de Joan Alcover i Maspons (1854-1926) i música d'Amadeu Vives (1871-1932) del 1926, Vendrell la va divulgar i actualment és l’himne de Mallorca.

Emili Vendrell i Ibars (Viquipèdia).

Fons personal de Rafael Solanic Bàlius (Biblioteca de Catalunya).

La Balanguera (Viquipèdia).

Monuments commemoratius a Catalunya (base de dades), Institut d'Estudis Catalans.

Rafael Solanic i Bàlius (Viquipèdia).

Jordi Ballester