A GALCERAN MARQUET

1851

19/3

monument

pedra calcària i ferro

SITUACIÓ: Plaça del Duc de Medinaceli, Barcelona. L’espai que ocupa la plaça del del Duc de Medinaceli és el que deixà buit la destrucció del convent de Sant Francesc de resultes de la revolta de 1835. El duc de Medinaceli cedí el sol per aquest objecte junt amb el d'un un terreny adjunt, d’aquí ve el nom de la plaça. Amb aquest monument es volia demostrar les virtualitat del ferro colat que produïa la foneria de Valentí Esperó. Només al final de tot el procés es trobaren amb la necessitat de decidir la identitat de la figura que havia d’anar damunt la columna i s’escollí algú relacionat amb l’època d’expansió marítima medieval de Barcelona com Galceran Marquet, poc conegut i, segons comentaristes de l’època, inferior en mèrits a altres marins medievals. Els Marquet foren naviliers i comerciants que donaren a Catalunya tres vicealmiralls i a Barcelona diversos consellers. Podria ser un dels tres caps de l’armada de Barcelona en la guerra amb Gènova de 1331 o aquell que nomenà almirall el rei Joan I i s’hagué d’enfrontar pel càrrec amb Guerau de Palou el 1397, en temps del rei Martí l’Humà. En qualsevol cas és un monument a la potència marítima de la Barcelona medieval i senyala, a mitjans segle XIX, el pas del neoclassicisme al medievalisme romàntic.

Una gran columna de ferro colat pintat situada sobre una sobre una base de pedra amb brolladors d’aigua que surten de quatre caps de dofins damunt els quals quatre tritons fan sonar unes caragoles de mar a manera de trompetes. La columna està travessada per una galera amb l’escut de Barcelona i amb dos fanals als dos extrems. És obra de Josep Anicet Santigosa. La figura de Galceran Marquet, al damunt de tot de la columna, representa un almirall amb capa, espasa,elements pròpis d'un comandament. El conjunt escultòric s’atribueix a Damià Campeny i Estrany. L’arquitecte del conjunt fou l'arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajó.

al·legoria

GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Estatuària pública de Barcelona. Catalana de Gas i Electricitat, Barcelona 1985. SUBIRACHS, Judit. L’escultura commemorativa a Barcelona fins al 1936. La Llar del Llibre, Sant Cugat del Vallès 1986. DDAA. Art Públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona-Àmbit, Barcelona 2009.

https://es.wikipedia.org/wiki/A_Galceran_Marquethttps://es.wikipedia.org/wiki/A_Galceran_Marquet.

Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 1867).

Caragoles de mar (Viquipèdia).

Monuments commemoratius a Catalunya (base de dades), Institut d'Estudis Catalans.

Jordi Ballester