Àngels músics (amb un saltiri i una flauta)

1351 - 1384

14

respatller

fusta

Fundació Maurí. La Garriga
Sala "La Capella": vuitè respatller del cadirat comptant des de la porta l'accés a la sala (seguint el sentit de les agulles del rellotge).

Panel d'un dels respatllers de l'antic cadirat del Cor de la catedral de Girona. Realitzat durant la segona meitat del s. XIV, el cadirat del Cor de Girona va ser desmantellat durant el s. XX; els respatllers es van treure el 1937 i van ser emmagatzemats durant diversos anys fins que van ser adquirits per col·leccionistes particulars, principalment pel notari i historiador Josep Maurí i Serra (1912-1967), qui en va comprar la major part a la década de 1960 i els portà a la seva casa de La Garriga. Després de la mort del Sr. Maurí, la casa es convertí en la seu de la Fundació Maurí, on s'exposen actualment uns quaranta respatllers (o fragments de respatller).
Els respatllers consisteixen en panels o mòduls rectangulars de 176 x 70 cm, disposats verticalment i decorats en el seu terç superior per uns pinacles ornamentats amb motius florals i formes geomètriques basades en la combinació del triangle i el cercle. En els espais triangulars que es formen entre el pinacle i els angles superiors del respatller hi ha representades figures antropomorfes i zoomorfes (àngels, profetes, dimonis ...). La decoració dels respatllers conservats a la Fundació Maurí inclou la representació de 23 instruments musicals, als que cal afegir un altre instrument representat en un respatller que es conserva al Museu Frederic Marés (núm. reg. MFM 1204a) -i que va ser adquirit per l'escultor i col·leccionista Frederic Marés i Deulovol (1893-1991) el 1979-).

religió

Dos àngels músics que toquen respectivament un saltiri i una flauta. El saltiri és del tipus 'ala sencera' (en forma d'hexàgon irregular amb dos costats corbats) i té vuit ordres de cordes (set de dobles i un de triple). La flauta consisteix en un tub cilíndric amb set forats melòdics; tanmateix, la posició de l'instrument (oblicua respecte el músic) i la forma de bufar (directament a l'extrem superior del tub) semblen voler representar un tipus de flauta àrab (ney o nay).

Ballester, Jordi. Els instruments musicals a la Corona d’Aragó (1350-1500): els cordòfons. Sant Cugat del Vallès, Amelia Romero, 2000.

Ballester, Jordi. "La flauta dulce en la antigua Corona de Aragón a finales del siglo XIV: nuevas aportaciones." Revista de Flauta de Pico 15, n. 1 (2000): 8-12.

Ballester, Jordi. "Los instrumentos musicales representados en la sillería gótica del antiguo Coro de la catedral de Girona." Revista de Musicología 44, n. 2 (2021): 435-472.

Brown, Howard Mayer. "The Trecento Psaltery." L’Ars Nova italiana del Trecento VI. Actes del Congrés Internacional L’Europa e la musica del Trecento, 315-342. Certaldo, Edizioni Polis, 1992.

Fonoyet, Lourdes. "El cadirat del cor de la catedral de Girona." Lauro 20 (2001): 13-25.

Genera, Margarida. "La Fundación Maurí, La Garriga, Vallès Oriental: las colecciones de arqueología." A Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Arqueología / IV Jornadas de Historia SEHA–MAN, eds. Andrés Carretero Pérez, Concha Papí Rodés y Gonzalo Ruiz Zapatero, 749-764. Madrid, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2018.

Rowland-Jones, Anthony. "Iconography in the History of the Recorder up to 1430 – Part 1." Early Music 23, n. 4 (2005): 557-574.

Van Ree Bernard, Nelly. The Psaltery. Buren: Fritz Knuf Publishers, 1989.

Jordi Ballester