Àngels músics (amb una xeremia i uns pals d'entrexoc)

Imatges

Xexemia i cròtals_Cadirat Girona_Fundació Maurí_s.XIV..jpg
Fotografia: © Jordi Ballester (amb autorització de la Fundació Maurí)

Autor

Data

1351 - 1384

Segle (segle/quart)

14

Tipus d'objecte

respatller

Mitjà

fusta

Localització

Fundació Maurí. La Garriga
Sala "La Capella": novè respatller del cadirat comptant des de la porta l'accés a la sala (seguint el sentit de les agulles del rellotge).

Observacions

Panel d'un dels respatllers de l'antic cadirat del Cor de la catedral de Girona. Realitzat durant la segona meitat del s. XIV, el cadirat del Cor de Girona va ser desmantellat durant el s. XX; els respatllers es van treure el 1937 i van ser emmagatzemats durant diversos anys fins que van ser adquirits per col·leccionistes particulars, principalment pel notari i historiador Josep Maurí i Serra (1912-1967), qui en va comprar la major part a la década de 1960 i els portà a la seva casa de La Garriga. Després de la mort del Sr. Maurí, la casa es convertí en la seu de la Fundació Maurí, on s'exposen actualment uns quaranta respatllers (o fragments de respatller).
Els respatllers consisteixen en panels o mòduls rectangulars de 176 x 70 cm, disposats verticalment i decorats en el seu terç superior per uns pinacles ornamentats amb motius florals i formes geomètriques basades en la combinació del triangle i el cercle. En els espais triangulars que es formen entre el pinacle i els angles superiors del respatller hi ha representades figures antropomorfes i zoomorfes (àngels, profetes, dimonis ...). La decoració dels respatllers conservats a la Fundació Maurí inclou la representació de 23 instruments musicals, als que cal afegir un altre instrument representat en un respatller que es conserva al Museu Frederic Marés (núm. reg. MFM 1204a) -i que va ser adquirit per l'escultor i col·leccionista Frederic Marés i Deulovol (1893-1991) el 1979-).

Tema genèric

religió

Descripció

Dos àngels músics que toquen respectivament una xeremia i uns pals d'entrexoc. La xeremia, de cos lleugerament cònic i pavelló acampanat, presenta cinc forats melódics. Els pals d'entrexoc (a vegades anomenats genèricament cròtals i coneguts en castellà com a tejoletas, tejuelas o tarrañuelas) consisteixen en dues peces rectangulars (probablement de fusta o de fang) que, col·locades entre els dits d'una mà, es feien entrexocar amb un movimient del canell.

Instruments

Instruments musicals CATALÀ/anglès (classificació Hornbostel-Sachs)[codi MIMO]
PALS D'ENTREXOC / CLAPPERS (111.12) [2426]
XEREMIA / shawm (422.112.2) [4258]

Bibliografia

Baines, Anthony. Woodwind Instruments and Their History. Nova York: Dover, 1967.

Ballester, Jordi. "Los instrumentos musicales representados en la sillería gótica del antiguo Coro de la catedral de Girona." Revista de Musicología 44, n. 2 (2021): 435-472.

Fonoyet, Lourdes. "El cadirat del cor de la catedral de Girona." Lauro 20 (2001): 13-25.

Genera, Margarida. "La Fundación Maurí, La Garriga, Vallès Oriental: las colecciones de arqueología." En Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Arqueología / IV Jornadas de Historia SEHA–MAN, eds. Andrés Carretero Pérez, Concha Papí Rodés y Gonzalo Ruiz Zapatero, 749-764. Madrid, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2018.

Polk, Keith. German Instrumental Music of the Late Middle Ages. Cambridge: Cambridge University Press, 1992.

Contribuïdor

Jordi Ballester

Social Bookmarking

Imatges

Xexemia i cròtals_Cadirat Girona_Fundació Maurí_s.XIV..jpg
Fotografia: © Jordi Ballester (amb autorització de la Fundació Maurí)

Citació

GROINS, Ferrer de (segle XIV) i MONTBRAY, Aloy de (Montbray, ca. 1300 - Corona d'Aragó ca. 1382), “Àngels músics (amb una xeremia i uns pals d'entrexoc),” ICMUC, consulta 21 novembre de 2024, https://icmuc.uab.cat/items/show/444.