Profeta (?) i dimoni (tocant una siringa -flauta de Pan-)

Imatges

Siringa Cadirat Girona-Fundació Maurí_s.XIV.jpg
Fotografia: © Jordi Ballester (amb autorització de la Fundació Maurí)

Autor

Data

1351 - 1384

Segle (segle/quart)

14

Tipus d'objecte

respatller

Mitjà

fusta

Localització

Fundació Maurí. La Garriga
Sala "La Capella": vint-i-vuitè respatller del cadirat comptant des de la porta l'accés a la sala (seguint el sentit de les agulles del rellotge).

Observacions

Panel d'un dels respatllers de l'antic cadirat del Cor de la catedral de Girona. Realitzat durant la segona meitat del s. XIV, el cadirat del Cor de Girona va ser desmantellat durant el s. XX; els respatllers es van treure el 1937 i van ser emmagatzemats durant diversos anys fins que van ser adquirits per col·leccionistes particulars, principalment pel notari i historiador Josep Maurí i Serra (1912-1967), qui en va comprar la major part a la década de 1960 i els portà a la seva casa de La Garriga. Després de la mort del Sr. Maurí, la casa es convertí en la seu de la Fundació Maurí, on s'exposen actualment uns quaranta respatllers (o fragments de respatller).
Els respatllers consisteixen en panels o mòduls rectangulars de 176 x 70 cm, disposats verticalment i decorats en el seu terç superior per uns pinacles ornamentats amb motius florals i formes geomètriques basades en la combinació del triangle i el cercle. En els espais triangulars que es formen entre el pinacle i els angles superiors del respatller hi ha representades figures antropomorfes i zoomorfes (àngels, profetes, dimonis ...). La decoració dels respatllers conservats a la Fundació Maurí inclou la representació de 23 instruments musicals, als que cal afegir un altre instrument representat en un respatller que es conserva al Museu Frederic Marés (núm. reg. MFM 1204a) -i que va ser adquirit per l'escultor i col·leccionista Frederic Marés i Deulovol (1893-1991) el 1979-).

Tema genèric

religió

Descripció

Representació d'una figura humana, probablement un profeta, amb un rotlle o filacteri a les seves mans; i d'un dimoni -amb ales de ratpenat- tocant una siringa (flauta de Pan).
L'instrument consisteix en un bloc sòlid quadrangular (no pas en una sèrie de tubs units en forma de balsa). Aquest tipus de siringa era molt comú a l'Europa medieval i consistia en una peça de fusta amb una sèrie de conductes perforats en fila en el seu interior -amb diferents diàmetres i profunditats- (que feien de tubs de la flauta).

Instruments

[CATALÀ/anglès (classificació Hornbostel-Sachs)]
FLAUTA DE PAN / Pan flute - panpipes - syrinx (421.112) [4024]

Bibliografia

Álvarez Martínez, Rosario. "La iconografía musical de la escultura románica a la luz de los procedimientos de trabajo." Revista de Musicología 26, n. 1 (2003): 77-126.

Ballester, Jordi. "Los instrumentos musicales representados en la sillería gótica del antiguo Coro de la catedral de Girona." Revista de Musicología 44, n. 2 (2021): 435-472.

Civallero, Edgardo. Flautas de Pan en Europa. Madrid, Edgardo Civallero, 2014.

Fonoyet, Lourdes. "El cadirat del cor de la catedral de Girona." Lauro 20 (2001): 13-25.

Genera, Margarida. "La Fundación Maurí, La Garriga, Vallès Oriental: las colecciones de arqueología." A Actas del V Congreso Internacional de Historia de la Arqueología / IV Jornadas de Historia SEHA–MAN, eds. Andrés Carretero Pérez, Concha Papí Rodés y Gonzalo Ruiz Zapatero, 749-764. Madrid, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2018.

Ítems relacionats

Aquest ítem no té relacions

Social Bookmarking

Imatges

Siringa Cadirat Girona-Fundació Maurí_s.XIV.jpg
Fotografia: © Jordi Ballester (amb autorització de la Fundació Maurí)

Citació

GROINS, Ferrer de (segle XIV) i MONTBRAY, Aloy de (Montbray, ca. 1300 - Corona d'Aragó ca. 1382), “Profeta (?) i dimoni (tocant una siringa -flauta de Pan-),” ICMUC, consulta 25 juny de 2022, https://icmuc.uab.cat/items/show/452.